Anna Tomàs | Mediadora

Avui em preguntaven pel rol de la persona mediadora durant les sessions de mediació. Després d’explicar-li el procediment i de com treballem, me n’he adonat que he dit la paraula EQUILIBRI diverses vegades, i referint-me a moments diferents de la mediació, això em fa pensar que podria ser un dels elements transversals del conflicte i les seves solucions.

En els conflictes familiars sovint s’acostuma a posar en evidència un desequilibri de fons, ja sigui econòmic, en els temps de cures, en la sobrecàrrega mental, en els horaris de feina, en la disponibilitat, etc. La mediació en aquesta situacions facilita la visibilitat del desequilibri i la presa d’acords per compensar-lo i establir un EQUILIBRI 

Bona part de la tasca de les persones mediadores és reconstruir el pont comunicatiu entre les parts en controvèrsia. Cercar les restes d’aquest pont metafòric i caminar-hi per damunt per ajudar a reconstruir-lo, sovint també requereix saber fer EQUILIBRIS entre les posicions de cada part, identificant les seves necessitats i ajudant-los en cercar estratègies satisfactòries per ambdues.

Estic convençuda que aquests equilibris també els fa cada part del conflicte, ja sigui la que inicia la mediació com l’altra part que sovint s’hi troba sense tenir-ho massa clar. Mediar és estar disposat al canviar de postura, a entendre que cadascú té les seves raons i que el punt de trobada és el punt d’EQUILIBRI entre les raons de cada un.

Segur que cada part, durant el procés de mediació té un bon diàleg intern i amb terceres persones a qui pot consultar, amics, família o assessors, estic convençuda que aquest debat intern fa trontollar creences, idees preestablertes, relats, fins al punt de ser capaços d’agafar perspectiva i arribar a punts d’acord amb l’altra part.

I és que és ben cert que quan trobem l’EQUILIBRI, podem caminar amb la passa més ferma, perquè ens sentim més confiats, més segurs.