Anna Tomàs | Mediadora

El curs passat, 2021-2022, vaig fer “El camí de connexió” proposat i facilitat per en Dani Muxi i en Francesc Bonada. Un curs de 100 hores dedicat a l’aprenentatge de la Comunicació Noviolenta.  Dels facilitadors-formadors en destacaria la seva saviesa i humilitat. Des del meu punt de vista van saber transmetre amb entusiasme, paciència i claredat, el procés de la CNV i la seva aplicació pràctica. Foren  8 mesos d’aprenentatge, i sobretot d’autoconeixement, de comprensió íntima i de comprensió de la diversitat del grup, un grup que va anat obrint-se i cohesionant-se sessió a sessió, alhora que la CNV anava inserint-se en la nostra manera de comunicar-nos. Un grup de dones, a les que, juntament amb el Dani i el Francesc, trobo a faltar molt perquè ens vam obrir i vam créixer de manera conjunta des de la confiança i l’afecte.

Possiblement si em preguntessin ara mateix que és la Comunicació Noviolenta (CNV), respondria  que és un procés comunicatiu basat en l’empatia i l’autoempatia, que busca la millora relacional amb les altres persones i amb un mateix, a través de la connexió emocional, la mirada compassiva, l’escolta activa i l’expressió honesta. Que parteix de la idea que tot el que fem a la vida busca satisfer les pròpies necessitats i que quan entrem en conflicte amb les altres persones, o amb nosaltres mateixos, és a causa de l’estratègia que hem escollit per satisfer les necessitats. Però acabaria la frase i pensaria que no sé si he connectat realment amb la persona que m’ha preguntat i si ha entès gaire cosa, i alhora diria que hi ha moltes més maneres de definir-la.

Per tant, prefereixo explicar-vos què ha suposat i què suposa per mi la CNV.

La primera vegada que vaig sentir-ne parlar va ser en el Postgrau de mediació comunitària i conflicte públic que vaig fer el 2016-2017 a la Fundació de la Universitat de Girona, dirigit per en Xavier Pastor i l’Eduard Carrera, una gran porta per entrar en aquest món que des de llavors m’apassiona. En un dels primers temes del curs ens van proposar com a lectura “La Comunicació NoViolenta: Un llenguatge de vida” de Marshall B. Rosenberg, que des de llavors recomano a tort i a dret.

Vaig llegir el llibre, més d’una vegada, i vaig veure alguns vídeos d’en Rosenberg, i la CNV em ressonava i m’hi sentia confortable, però no fou fins que vaig fer un curs de 8 hores en línia, facilitat per Davide Nuzziolo i organitzat per l’Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya ACDMA, quan vaig sentir un impuls irrefrenable de saber-ne més, potser perquè vaig començar a copsar-ne l’abast. El Davide fou qui em suggerí, després de consultar-li com seguir aprofundint en la CNV, fer “El camí de connexió”.

Així doncs, de novembre de 2021 (en plena pandèmia encara) fins a juny del 2022, vaig ser una aprenent d’en Dani Muxi i en Francesc Bonada, una caminant d’aquest camí meravellós que proposen amb caràcter mensual a l’Aula ambiental del Bosc Turull a Vallcarca, Barcelona. Una immersió llarga, de 100 hores, que m’ha permès submergir-me en la CNV i que ja puc dir que m’ha canviat d’alguna manera com em relaciono amb les altres persones i amb mi mateixa, com em comunico i com resolc els conflictes, conscient que l’aprenentatge és per tota la vida perquè encara queda molt per millorar.

I més enllà de la CNV com una eina particular, l’he integrat plenament en la meva vessant professional de mediadora i facilitadora. El procés proposat _Cerca de la connexió, primer amb un mateix, i després amb els altres, permet fer-se càrrec d’allò que se sent a cada moment, i de les necessitats, satisfetes o no, que aquests sentiments posen de manifest. Facilita el ser conscient dels sentiments i les necessitats que poden tenir les altres persones, i decidir buscar estratègies que satisfacin les necessitats de tothom. _ em permet oferir una mirada del conflicte que casa la dimensió racional, amb l’emocional i la corporal, que ajuda a les persones afectades a poder-ho observar des d’un altre lloc, fer-se responsables de la situació i començar a moure’s per millorar la relació, rebaixar i/o resoldre el conflicte o senzillament acceptar la situació.

Soc conscient que tot just soc al principi d’aquest camí, i alhora em sento plena de satisfacció i felicitat per haver escollit transitar-lo i anar-hi avançant al meu propi ritme.

Aquest mes d’octubre, en Francesc Bonada i en Dani Muxi, tornen a iniciar un nou “Cami de connexió”  que us recomano moltíssim. Trobareu més informació aquí.