Anna Tomàs | Mediadora

La MEDIACIÓ és un dels mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC).

La MEDIACIÓ és un procediment de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre dues o més persones perquè resolguin per elles mateixes una solució al conflicte que els hi afecta, amb l’assistència d’una persona mediadora que actua d’una manera imparcial i neutral.

La persona mediadora el què fa és buscar quin és l’origen, les causes i factors, del conflicte o conflictes entre les parts, per tal de facilitar que cada part reconegui a l’altra part, i alhora, se senti reconeguda . I a partir d’aquí desencallar la comunicació entre elles, per tal d’entendre la pròpia posició i necessitats, així com les de l’altra part. Tot plegat ha de permetre que les parts, arribin a acords per resoldre el conflicte concret, però també les ha de dotar d’eines per entendre’s, en futures situacions de conflicte, sense necessitat de la persona mediadora.

Els conflictes són inherents a les relacions humanes, i és fàcil que quan estem immersos en una controvèrsia ens sigui difícil comunicar-nos amb l’altra part per tal de trobar una solució. En aquestes circumstàncies, la MEDIACIÓ pot ser el mitjà ideal per reconnectar amb l’altra part i poder resoldre el conflicte.

Les persones mediadores estem formades per entendre i analitzar el conflictes, i tenim habilitats per escoltar de manera empàtica, neutral i objectiva, i fomentar la reconnexió comunicativa entre les parts en controvèrsia. Les solucions al conflicte les han de cercar i concretar les parts, les persones mediadores les acompanyem en aquest procés, procurant que s’escoltin atentament i es comuniquin amb assertivitat.

La MEDIACIÓ és un procés absolutament voluntari, només comença quan les dues parts hi estan d’acord, s’acaba quan es troba la solució o quan una de les parts decideix no continuar. També pot passar que la persona mediadora vegi impossible l’acord o considera que no es donen la circumstàncies per iniciar o continuar la mediació.

Els acords o solucions a què arribin les parts, amb l’ajuda de les persones mediadores, es traslladen a un document, que té els efectes d’un contracte privat, que, si s’escaigués, podria ser elevat a públic via judicial o notarial.

La MEDIACIÓ més enllà de resoldre la controvèrsia, en la majoria de casos millora la relació i la comunicació entre les parts, de manera que en futurs malentesos les capacita per trobar la solució per si soles.

 Quins principis han de regir en una mediació?

• Imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora.
• Confidencialitat de tot el què es digui i tracti durant les sessions.
• Voluntarietat, un procés de mediació s’inicia i s’acaba quan les parts decideixen. Una sola part pot decidir acabar el procés.
• Autonomia de la voluntat de les parts. La solució la proposen les pròpies parts.

Quins conflictes poden ser objecte de mediació?

En principi qualsevol controvèrsia, conflicte, diferència d’interessos, entre dues o més persones, que no pot ser resolta per elles mateixes. Per exemple:

• Separacions i divorcis, i tots els conflictes que es derivin posteriorment en la interpretació del Pla de parentalitat o del conveni.
• Herències.
• Conflictes derivats de la cura de persones a càrrec.
• Successions d’empreses.
• Conflictes en l’àmbit comercial i activitats econòmiques.
• Disputes en comunitats de veïns, en l’ús de l’espai públic, convivència, etc.
• Conflictes a l’àmbit familiar, assetjament escolar o bullying
• Conflictes entre membres d’associacions i entitats sense ànim de lucre, clubs esportius, etc.
• En l’ambit penal per establir mecanismes de reparació del dany a les víctimes o la indemnització per responsabilitat civil.

En definitiva, pràcticament, tot conflicte interpersonal és susceptible de millora a través de la mediació. Només en determinats casos la llei determina que la mediació no és possible, com en el cas de maltractaments i violència masclista.

Tal i com estableix la LO 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de Justícia, a partir del dia 1 d’abril serà necessari acreditar haver intentant algun dels mitjans de solució de controvèrsies previst a la mateixa llei, abans d’iniciar un litigi judicial en els àmbits civil i mercantil. La mediació, que és un d’aquests mitjans, ja estava regulada per la llei estatal 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, i a Catalunya tenim el privilegi que fou reconeguda i regulada per llei des de l’any 2001, desenvolupada, ampliada i actualitzada, seguint les directrius europees, per la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat. Tot plegat implica que la Mediació, com a mitjà de resolució de conflictes està plenament regulada en quan al seu procediment, i consolidada en el seu funcionament.

Quins tipus de conflictes puc ajudar a resoldre com a mediadora:

• Conflictes de parella, en separacions i divorcis, en la interpretació del pla de parentalitat, en la presa de decisions que afecten als fills i filles, en els usos de béns comuns, etc.
• Conflictes familiars amb filles i filles adolescents i post-adolescents.
• Conflictes familiars amb germans i germanes derivats de l’atenció i la cura de les persones grans.
• Conflictes entre els companys i companyes de feina, que enterboleixen l’ambient i perjudiquen els resultats.
• Conflictes en comunitats de veïns i veïnes.
• Conflictes en associacions i entitats sense ànim de lucre.